Simplement mala sort
| 2 novembre 2011Simplement mala sort. Les lesions no són benvingudes. Fa dos anys en vaig tenir una de gran, em vaig trencar el lligament creuat anterior. És una lesió important per a una persona esportista com jo.
Tot va començar l’últim dia de les colònies de segon. Estava esquiant quan de cop vaig ensopegar amb una noia. Els dos ens varem fer mal, però jo més. Al principi pensava que només seria un cop de res, però estava molt equivocat després del que em va dir el metge. Havia de fer repòs durant una gran temporada. Perquè només m’havia esquinçat el lligament.
Tot anava molt bé, fins que un dia, a la classe vaig fer un malt gest. En aquell moment em vaig trencar el lligament creuat anterior per complet. Feia molt de mal, vaig anar directe a l’hospital.
Al cap d’un temps vaig decidir operar-me. Era la meva primera operació i com tot estava molt nerviós. Tot va sortir a la perfecció. Recordo que quan em vaig despertar no parava de dir tonteries.
Per sort, després d’un any i mig dur de recuperació puc tornar a fer esport tal i com el feia abans. Ja que per mi és molt important.
Carles
Carles, certament, has tingut mala sort. Afortunadament, però, està superat. L’escrit està força bé. Paràgrafs ben estructurats i frases no massa llargues. Alguna observació:
– “però estava molt equivocat després del que em va dir el metge” o “però, després del que em va dir el metge, vaig veure que estava molt equivocat”?
– “Era la meva primera operació i com tot estava molt nerviós.” Per què “com tot”?
En general està força bé. Segueix escrivint!
Josep Maria